 |
Elogi de l’educació lenta.
Joan Domènech Francesc. Ed. Graó
|
El llibre que vos proposam és una reflexió sobre el temps i l’ús que en fem, tant a la vida quotidiana com a la nostra tasca docent.
És en la segona part del llibre on trobam reflexions molt interessants sobre el nostre temps com a docents; vos oferim un tast que podeu trobar llaminer:
• L’educació lenta resisteix el ritme que ens marquen sectors de la societat, de l’Administració, del sistema, etc., caracteritzat per una velocitat i una quantitat molt gran de conceptes, però que no arriben a ser assimilats. (...) En definitiva, planteja una reflexió global sobre el temps a l’educació. No es tracta d’anar a poc a poc, sinó de saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Es tracta d’ajustar la velocitat i la quantitat.
• EN EDUCACIÓ, MENYS ÉS MÉS: La sobrecàrrega de continguts o d’objectius educatius no produeix més coneixements de forma directa. (...) La solució no passa per fer més hores d’aquestes assignatures, sinó per un replantejament que reforci l’orientació global i interdisciplinària i que es basi en el caràcter instrumental d’aquestes disciplines.
• (...) Per tant, hem de relativitzar la idea que els nivells d’exigència disminueixen cada dia, tenint en compte que aquest és un dels arguments que s’utilitza per augmentar els continguts en el currículum.
• EL TEMPS DELS EDUCADORS S’HA DE REDEFINIR. (...) Hi ha d’haver temps formal, no formal i informal en el si d’una institució educativa. Hi ha d’haver temps per explicar-nos què fem, és a dir, per crear cultura comuna, per fer comunitat.
Al final del llibre se’ns ofereix un
Decàleg per a una educació lenta i
Cinquanta propostes per desaccelerar el temps, dos breus capítols que vos convidam a fullejar.
Si en voleu més, l’autor destaca de C. Honoré
Elogio de la lentitud i
Bajo presión, ambdós llibres publicats per RBA.
Entrades
